Vint-i-unè #vallspiula amb Laura Masramon i Pau Canaleta

El passat 29 de juny donàvem la benvinguda a l’estiu envoltats de vinyes, muntanyes i converses al voltant dels vins de Mas Vicenç en el vint-i-unè #vallspiula  amb un maridatge perfecte, la sommelier Laura Masramon (@masramon | www.lauramasramon.com) i el comunicador Pau Canaleta (@paucanaleta) |www.paucanaleta.com) que ens van parlar de “Comunicació i vi: l’encaix del relat en la promoció del món del vi”.

Una edició del #vallspiula, on per primera vegada canviem el format, passant d’un ponent a dos i una de les poques vegades que canviem d’ubicació, que l’ocasió s’ho mereix. A Mas Vicenç (@masvicens | www.masvicens.comens van preparar diverses experiències enològiques i gastronòmiques, que juntament amb uns convidats de luxe, van convertir la vetllada en un gran esdeveniment.

Vint-i-unè Valls Piula

Visita al celler Mas Vicenç i tast de vins

Vam convocar als assistents i convidats a les 8 del vespre, per visitar el celler Mas Vicenç  i acabar gaudint de la posta de sol a les vinyes més mimades on vam fer el tast de vins.

La família Mas Vicenç comença la visita explicant-nos els seus orígens i que són la quarta generació re-evolucionat les tradicions. Descobrim l’interior del celler del que surten aproximadament, 55.000 ampolles anualment del suc elaborat amb deu varietats de raïm, donant origen als seus vins amb D.O. Tarragona, els quals, compten tots a diversos premis.

Bodegues amb olors a fusta, humitat i fermentació, que ens transporten a una de les essències del vi i la seva elaboració, el repòs. Passegem de les estàncies més tradicionals i antigues del celler a les més modernes, on tradició i mecanització s’uneixen per donar origen a la re-evolució de Mas Vicenç, tot això mentre el Vicenç i el Xavier ens van relatant històries.

Sortim a l’exterior i anem caminant entre les vinyes més altes de la D.O.Tarragona, 451 metres, envoltades de muntanyes, on tastem els dos vins més complexos del celler: el Dent de Lleó, un vi blanc de criança,  tot bufant i demanant un desig,  i l’Arlequí, el vi insígnia amb el que gaudim d’una gran posta de sol enmig de la conversa.

I la cosa va de maridatges

Asseguts a taula envoltats de tines, Mas Vicenç junt l’empresa de càtering ForEvents, ens van preparar un sopar maridat amb la resta de vins del celler.

Com sempre, iniciem la ronda de presentacions on aquesta vegada hi ha molts perfils diferents però amb un punt en comú: a tots i totes ens agrada el vi.

Presentem als convidats i arrenca la conversa. El Pau  ens recalca que ell és de Figueres i que de vi no en sap gaire, que la que en sap és la Laura, ell es dedica més a narrar històries al voltant del vi, i és el creador de la “marca ciutat” i posteriorment de la “marca vi” i cedeix la paraula a la Laura que ens explica com l’entrada al celler Empordàlia, un dels més importants de la D.O. Empordà, com a responsable de comunicació l’apropa al món del vi i a la creació d’experiències enoturístiques. El seu viatge a la Borgonya on descobreix més secrets i es converteix en sommelier per demanda, ja que la gen li preguntava amb quin vi anava millor tal plat, com es feia un maridatge, que li recomanessin un vi per un moment especial.

El món del vi està relacionat directament amb un tema cultural. Hi va haver un trencament vers aquesta cultura, i des de fa uns anys es va recuperant. Avui per avui, la direcció on s’han embarcat els cellers és més de fer un servei turístic oferint experiències al voltant de tot el que representa fer vi, que directament a la venta.

La cultura del vi va viure una decadència i d’un temps ençà està renaixent i més a més evoluciona i neix l’enoturisme, que és només un fet turístic, res a veure amb el cultural. La dificultat passa de fe entendre al productor que ha de transmetre la cultura del vi, i al mateix temps ha de fer de gestor turístic.

Però la cosa no ve d’ara, es remunta al temps de quan la fil·loxera va destruir gairebé tots els ceps d’Europa i les cooperatives i cellers van haver de reconvertir-se. A França la recuperació va ser molt ràpida i Catalunya la majoria de productors no van poder recuperar-se i van canviar de feina, perdent gairebé tot el cultiu vinícola català. I és en aquest moment quan comença la primera història que expliquen els cellers en l’actualitat.

La dificultat de l’enoturisme es fer entendre a l’agricultor que a més de mimar el camp, les vinyes i la elaboració dels seus vins, també ha de ser un gestor turístic, trobant el fet diferenciador amb altres cellers que fan el mateix que ells. D’on venim, on som i cap a on anem han de ser les preguntes que donaran les respostes a aquesta diferenciació.

Un altre punt que també s’ha de treballar, es en les relacions dels cellers i la resta del sector: restaurants, administració, distribuïdors, DO… S’ha d’anar treballant una complicitat i un camí en la mateixa direcció.

Vins Mas Vicenç i maridatge

L’empresa de càtering ForEvents (www.forevents.cat/ca) ens van preparar el sopar maridant amb els vins de Mas Vicenç, tots ells amb compten amb diversos premis. Una imatge val més que mil paraules, els aromes i els gustos, us ho haureu d’imaginar:

Post VallsPiula amb la Maria Jacobs i tast final

Arriba la mitja nit i sortim a la gran terrassa de la casa,  per compartir  un altre dels grans moments que vam viure en la vetllada, el post VallsPiula, amb l’actuació de la Maria Jacobs i la seva dolça veu, cantant-nos diversos temes, tot tastant un “experiment” de Mas Vicenç, un nou vi dolç  del que no podem donar més detalls. Això no és pot piular!

De mica en mica, els convidats Laura Masramon @masramon, Pau Canaleta @paucanaleta, Xavier Fähndrich @xfahndrich, Albert Pedret @albertpedret, Marc Moncunill @marcindanet, Letícia Vidal @vigolet, Olga Pons @opons, Irene Massana @irenemasana_8, Vicenç Ferré @vferremorato, Mireia Sans @campingprades, Xavier Ferré @xavierferrem, Francesc Ferré @masvicens, Maria Morató @masvicens, Mikel Seijas @xumet, Judith Balanyà @judithbalamya, Mercè Garcia @merce_g_t, Josep M. Rovira @jmrovira, Mar Calvet, @cabletvey, Germà Solé #elsesmorzarsdelvinyet, Isaac Albesa @ialbesa, Roger Solé @rogersoler, Susanna Expósito @susanna8138, Cesc Bové @cescbobe, Raquel Vicent, Anton Aubia @aaubia, Montse Bonachi, Oriol Tomàs, @orioltomaspons i Maria Jacobos @mariajacobs99 van marxant cap a les seves cases després d’haver viscut diverses experiències enoturístiques i grans maridatges.

Les millors piulades al Moments de Twitter.

Totes les fotografies de la vetllada al nostre àlbum al Google+

Ens trobem ben aviat!

@vallspiula

Anuncis

Vintè #vallspiula amb Josep M. Ganyet

El passat 27 d’abril ens tornàvem asseure a taula per vintena vegada en un nou #vallspiula acompanyats d’en Josep M. Ganyet (@ganyet | www.linkedin.com/josepmganyet) on uns quants de nosaltres havíem compartit una estona abans una nova jornada #j20valls organitzada per Punt Òmnia Valls on va parlar d’intel·ligència artificial.

El tema proposat per la tertúlia era “Com serà la vida a l’any 2070?” i en Ganyet en coneixent que som molt piuladors va començar la introducció donant-nos les claus per triomfar a twitter per anar evolucionat la conversa fins respondre la pregunta.

Twitter

Tenim ben clar que les xarxes socials i en especial Twitter són el bar del poble de tota la vida, una afirmació que els assistents hi estem totalment d’acord, però ens recalca que Twitter no va d’un mateix sinó que va sobre els altres. Dels retuits que podem fer, les converses que podem engegar, d’opinió, d’informació, que hi trobes el que busques… Twitter és el que tu vols que sigui, te’l fas teu i ets tu l’únic que decideix de què parles i en quines converses participes.

7 punts per triomfar a Twitter

En Josep M. pren com a referència les set ciències clàssiques com a base per l’ús de Twitter, anomenades arts lliberals que fan referència a les arts conreades per “homes lliures” en oposició a les “arts vulgars”, aquesta dicotomia és heretada de l’antiguitat clàssica i es manté durant l’edat mitjana, però aleshores s’oposava a les arts mecàniques. El terme arts lliberals designava els estudis que tenien com a propòsit oferir coneixements generals i destreses intel·lectuals abans que destreses professional o ocupacionals especialitzades.

Les set arts liberals que s’ensenyaven en l’antiguitat comprenien dos grups d’estudis: el Trivium i el quadrívium.

Gramàtica, lingua “la llengua”. És la ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua.

Hem d’escriure correctament, sense faltes de gramàtica o d’ortografia. Hem de cuidar el llenguatge i la llengua abans d’enviar un missatge a les xarxes. Cada xarxa té el seu propi llenguatge hi hem de ser conscients de fer-lo servir de manera correcta.

Fer servir fotografies o imatges clares, no descuidar-se els hashtags, si t’ha agradat fes un favorit,  si creus que és interessant fes retuit, i molt important, no apropiar-se dels tuits dels altres.

Retòrica, ràtio “la raó”. És l’art de parlar bé, dit d’una altra manera, és l’art o la tècnica de la persuasió mitjançant l’ús de la paraula.

El missatge ha de ser clar aportant quelcom interessant i no caure en tuis plans i evitant textos superflus. Si no hi cap en 140 caràcters Twitter no és el lloc per dir-ho, és per això que evitem abreviacions i fer fils dels nostres propis tuits. Siguem creatius!

Dialèctica, (lògica), tropus “les figures”. És l’art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l’altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Hem de ser agraïts sempre, per tant no ens oblidem de fer favorits o retuits i de respondre sempre a la interacció si ens anomenen o algú ens respon.

Hem de discutir sobre les idees no sobre les persones, és fàcil descuidar-nos.

Aritmètica, numerus “els nombres”. ÉS l’art de mesurar les coses.

Hem de conèixer en quins mitjans estarem present, o sigui, en quants, i tenir el suficient coneixement per gestionar-los. Analitzar  els diferents nombres, des dels tuits que llancem fins els retuits que ens fan. L’audiència, quin és el nostre missatge, quin és el missatge que volem rebre, l’impacte d’una etiqueta. En resum, analitzar.

Geometria, angulus “els angles”.  És la branca del coneixement que s’ocupa dels objectes o figures i de les seves relacions en l’espai, és a dir: distància, posició, superfície, volum, forma, desplaçament, projecció, representació, etc.

Les imatges que pengem sempre han de ser clares i en concordança amb el missatge que volem transmetre.

No ens hem de descuidar de la importància de la imatge de perfil ja que és el primer que es veu de nosaltres. Ha de ser aquella en la que mostrem  tal i com volem que ens vegin els altres.

La imatge de capçalera ens ajuda també a definir-nos així com la del tuit fixat.

Si la imatge que piulem no és nostra, sempre hem de citar l’autor/a, és una falta de respecte el no fer-ho.

Música, tonus “els cants”. És l’art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme.

Compartir vídeos i micro vídeos, aportant música, visió, coneixement, creant emocions i converses.

Astronomia, astra “els astres”. És la ciència que estudia l’univers i els cossos celestes o astres.

A Twitter cadascú es munta el seu univers. Nosaltres hem de decidir si volem ser astres o marcians. Som astronautes en un món online envoltat per la informació, l’opinió, el coneixement, l’experiència, les vivències…

Aquestes ciències clàssiques no només serveixen per aplicar-les a Twitter sinó que ens ajuden a moure’ns al món digital.

Exemples i casos pràctics de cada una d’elles, difícil de piular tot en una conversa massa fluida i dinàmica.

La conversa segueix i ara ens parla d’intel·ligència artificial, de robots, de bots. Dels algoritmes de publicitat, per realment el consumidor tingui una publicitat de qualitat i basada en els seus gustos. Dels algoritmes que controlen allò que veiem i a qui veiem, a fi d’apropar-nos a les persones més afins a nosaltres. Robots amb els que podem tenir converses: xats d’atenció al client, però sempre faltarà el punt d’humanitat, d’empatia i serà impossible que entengui els sentiments humans.

Afirma que els robots sempre seran millors que nosaltres i que haurem de “lluitar” amb ells amb la nostra pròpia humanitat.

Defineix tecnologia com tot allò que provoca grans canvis econòmics i de manera de fer en la societat. El foc, la impremta, el vapor són alguns exemples. La tecnologia que té un impacte social és la que és invisible, ens posa com exemple el wifi, que només ho percebem que hi és si falla.

Pronostica la desaparició dels mòbils sent substituïts per implants a fi de facilitar l’ús de la tecnologia. Les feines i oficis també canviaran des del propi concepte fins a la forma de fer-les. El canvi més radical s’ha de produir a l’educació, no es qüestió de posar una tauleta a les aules.

I per contestar a la pregunta plantejada per aquest #vallspiula, la resposta és un rotund “Impossible pronosticar-ho com serà la vida al 2070! Ni tan sols sabem que passarà d’aquí cinc anys.”

Assistents: Josep M. Ganyet @ganyet, Marc Moncunill @marcindanet, Josep M. Rovira @jmrovira, Irene Masana @irenemasana, Xavier Vb @xavivallesb, Mikel Seijas @xumet, Xavier Fähndrich @xfahndrich, Lluïsa Mirales @vallsomnia, Susanna Expòsito @susanna8138, Àngel Pèrez @angelraonia, Olga Pons @opons, , Sònia Farré @soniafarre, Judith Balanyà @judithbalnya, Albert Pedret @albertpedret, Leticia Vidal @vigolet i Carlos Saiz.

Podeu veure totes les piulades amb l´etiqueta #vallspiula i les millors les hem recollit a un Moments.

Les fotografies ja estan penjades també al nostre àlbum de Google+.

Estigueu atents al nostre time line on anunciarem al proper convidat/ada i la data.

@vallspiula