Vintè #vallspiula amb Josep M. Ganyet

El passat 27 d’abril ens tornàvem asseure a taula per vintena vegada en un nou #vallspiula acompanyats d’en Josep M. Ganyet (@ganyet | www.linkedin.com/josepmganyet) on uns quants de nosaltres havíem compartit una estona abans una nova jornada #j20valls organitzada per Punt Òmnia Valls on va parlar d’intel·ligència artificial.

El tema proposat per la tertúlia era “Com serà la vida a l’any 2070?” i en Ganyet en coneixent que som molt piuladors va començar la introducció donant-nos les claus per triomfar a twitter per anar evolucionat la conversa fins respondre la pregunta.

Twitter

Tenim ben clar que les xarxes socials i en especial Twitter són el bar del poble de tota la vida, una afirmació que els assistents hi estem totalment d’acord, però ens recalca que Twitter no va d’un mateix sinó que va sobre els altres. Dels retuits que podem fer, les converses que podem engegar, d’opinió, d’informació, que hi trobes el que busques… Twitter és el que tu vols que sigui, te’l fas teu i ets tu l’únic que decideix de què parles i en quines converses participes.

7 punts per triomfar a Twitter

En Josep M. pren com a referència les set ciències clàssiques com a base per l’ús de Twitter, anomenades arts lliberals que fan referència a les arts conreades per “homes lliures” en oposició a les “arts vulgars”, aquesta dicotomia és heretada de l’antiguitat clàssica i es manté durant l’edat mitjana, però aleshores s’oposava a les arts mecàniques. El terme arts lliberals designava els estudis que tenien com a propòsit oferir coneixements generals i destreses intel·lectuals abans que destreses professional o ocupacionals especialitzades.

Les set arts liberals que s’ensenyaven en l’antiguitat comprenien dos grups d’estudis: el Trivium i el quadrívium.

Gramàtica, lingua “la llengua”. És la ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua.

Hem d’escriure correctament, sense faltes de gramàtica o d’ortografia. Hem de cuidar el llenguatge i la llengua abans d’enviar un missatge a les xarxes. Cada xarxa té el seu propi llenguatge hi hem de ser conscients de fer-lo servir de manera correcta.

Fer servir fotografies o imatges clares, no descuidar-se els hashtags, si t’ha agradat fes un favorit,  si creus que és interessant fes retuit, i molt important, no apropiar-se dels tuits dels altres.

Retòrica, ràtio “la raó”. És l’art de parlar bé, dit d’una altra manera, és l’art o la tècnica de la persuasió mitjançant l’ús de la paraula.

El missatge ha de ser clar aportant quelcom interessant i no caure en tuis plans i evitant textos superflus. Si no hi cap en 140 caràcters Twitter no és el lloc per dir-ho, és per això que evitem abreviacions i fer fils dels nostres propis tuits. Siguem creatius!

Dialèctica, (lògica), tropus “les figures”. És l’art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l’altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Hem de ser agraïts sempre, per tant no ens oblidem de fer favorits o retuits i de respondre sempre a la interacció si ens anomenen o algú ens respon.

Hem de discutir sobre les idees no sobre les persones, és fàcil descuidar-nos.

Aritmètica, numerus “els nombres”. ÉS l’art de mesurar les coses.

Hem de conèixer en quins mitjans estarem present, o sigui, en quants, i tenir el suficient coneixement per gestionar-los. Analitzar  els diferents nombres, des dels tuits que llancem fins els retuits que ens fan. L’audiència, quin és el nostre missatge, quin és el missatge que volem rebre, l’impacte d’una etiqueta. En resum, analitzar.

Geometria, angulus “els angles”.  És la branca del coneixement que s’ocupa dels objectes o figures i de les seves relacions en l’espai, és a dir: distància, posició, superfície, volum, forma, desplaçament, projecció, representació, etc.

Les imatges que pengem sempre han de ser clares i en concordança amb el missatge que volem transmetre.

No ens hem de descuidar de la importància de la imatge de perfil ja que és el primer que es veu de nosaltres. Ha de ser aquella en la que mostrem  tal i com volem que ens vegin els altres.

La imatge de capçalera ens ajuda també a definir-nos així com la del tuit fixat.

Si la imatge que piulem no és nostra, sempre hem de citar l’autor/a, és una falta de respecte el no fer-ho.

Música, tonus “els cants”. És l’art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme.

Compartir vídeos i micro vídeos, aportant música, visió, coneixement, creant emocions i converses.

Astronomia, astra “els astres”. És la ciència que estudia l’univers i els cossos celestes o astres.

A Twitter cadascú es munta el seu univers. Nosaltres hem de decidir si volem ser astres o marcians. Som astronautes en un món online envoltat per la informació, l’opinió, el coneixement, l’experiència, les vivències…

Aquestes ciències clàssiques no només serveixen per aplicar-les a Twitter sinó que ens ajuden a moure’ns al món digital.

Exemples i casos pràctics de cada una d’elles, difícil de piular tot en una conversa massa fluida i dinàmica.

La conversa segueix i ara ens parla d’intel·ligència artificial, de robots, de bots. Dels algoritmes de publicitat, per realment el consumidor tingui una publicitat de qualitat i basada en els seus gustos. Dels algoritmes que controlen allò que veiem i a qui veiem, a fi d’apropar-nos a les persones més afins a nosaltres. Robots amb els que podem tenir converses: xats d’atenció al client, però sempre faltarà el punt d’humanitat, d’empatia i serà impossible que entengui els sentiments humans.

Afirma que els robots sempre seran millors que nosaltres i que haurem de “lluitar” amb ells amb la nostra pròpia humanitat.

Defineix tecnologia com tot allò que provoca grans canvis econòmics i de manera de fer en la societat. El foc, la impremta, el vapor són alguns exemples. La tecnologia que té un impacte social és la que és invisible, ens posa com exemple el wifi, que només ho percebem que hi és si falla.

Pronostica la desaparició dels mòbils sent substituïts per implants a fi de facilitar l’ús de la tecnologia. Les feines i oficis també canviaran des del propi concepte fins a la forma de fer-les. El canvi més radical s’ha de produir a l’educació, no es qüestió de posar una tauleta a les aules.

I per contestar a la pregunta plantejada per aquest #vallspiula, la resposta és un rotund “Impossible pronosticar-ho com serà la vida al 2070! Ni tan sols sabem que passarà d’aquí cinc anys.”

Assistents: Josep M. Ganyet @ganyet, Marc Moncunill @marcindanet, Josep M. Rovira @jmrovira, Irene Masana @irenemasana, Xavier Vb @xavivallesb, Mikel Seijas @xumet, Xavier Fähndrich @xfahndrich, Lluïsa Mirales @vallsomnia, Susanna Expòsito @susanna8138, Àngel Pèrez @angelraonia, Olga Pons @opons, , Sònia Farré @soniafarre, Judith Balanyà @judithbalnya, Albert Pedret @albertpedret, Leticia Vidal @vigolet i Carlos Saiz.

Podeu veure totes les piulades amb l´etiqueta #vallspiula i les millors les hem recollit a un Moments.

Les fotografies ja estan penjades també al nostre àlbum de Google+.

Estigueu atents al nostre time line on anunciarem al proper convidat/ada i la data.

@vallspiula

 

 

 

Dinovè #vallspiula amb Tatxo Benet

Tatxo, l’home que va portar els castells a la TV

L’ edició número dinou del Vallspiula amb Taxto Benet (@tatxobenet | linkedin/tatxobenet) estava previst que parlés de “La Televisió del Futur”. Una feina relativament fàcil per una de les persones que són la TV en el nostre país… i la món, si tenim en compte el nombre de delegacions de Mediapro escampades per diferents països del planeta.

Però, per explicar la TV del futur, Benet va preferir començar per parlar del passat, del naixement de Mediapro: tres socis aprofiten l’inici del procés d’externalització a la TV i neix una empresa que té divisions de distribució de drets, serveis de producció audiovisual, producció de continguts i un calaix de sastre amb enginyeria, màrqueting, museística, etc. per experimentar…

Acaba la seva descripció dient: “Mediapro és una empresa amb diversitat cultural, amb seus als 5 continents, i que produeix continguts per posar-los a disposició de la gent a través de diferents intermediaris per a rebre’ls on millor els convingui”.

Continguts és la paraula clau. La del negoci present i la clau de la TV del futur. La TV ha deixat de ser l’electrodomèstic de la línia marró instal·lat al saló de les cases per passat a ser això: continguts, o també: “el sistema amb el qual un grup de persones envia continguts audiovisuals a un altre grup de persones”. Youtube és TV. La lliga professional de videojocs és TV, TV interactiva…

La TV serà això: la distribució de continguts per plataformes múltiples que es reben en pantalles de diversos formats. Netflix, HBO… el que estem vivint ara, en el present, és el futur de la TV. La TV no està en crisi, està en l’inici del seu millor moment, ja que és el mitjà que més ha canviat amb la digitalització de la societat.

Potser arribarem a veure un moment en que la TV prescindirà dels actors-persones. Ara és una aposta arriscada i poc probable, però si succeeix serà perquè l’actor virtual aportarà el que avui aporten els càstings a les pel·lícules i potser cobrarà igual o més que els reals!

Aquesta TV a la carta acabarà amb la TV generalista? Benet creu que no. La TV generalista encara té recorregut. És una marca amb la qual moltes persones s’identifiquen, ja que es tracta d’un producte que dóna confort al seu públic amb un continguts previsibles i que sap que li agradaran. La TV generalista és un fenomen social que difícilment acabarà ràpid per aquesta gran identificació de la gent amb la marca. Però a la llarga desapareixerà.

I els drets d’imatge en el món dels castells?

L’home que va portar els castells a TV3 confessa no haver estudiat el tema, però s’atreveix a dir quatre coses que donen una idea d’on poden anar els fets. Primera, “tot depèn de la capacitat de cada colla de vende els seus drets”. Segona, “no pot ser que un recinte vengui els drets de TV si no posseeix els drets de les colles castelleres”.  Tercera, “en plaça pública, si has venut els teus drets en exclusiva, caldria que en el contracte amb l’ajuntament consti facilitar la feina a la TV que té els drets i controlar que la resta els respecti”. Quart, “s’entén que els castellers renuncien tàcitament als seus drets d’imatge personals, sinó caldria que a l’hora d’associar-se la butlleta inclogués aquesta cessió”.

I els castells a TV3?

Les circumstàncies particulars que van acompanyar la creació de TV3 van impedir que els castells apareguessin de seguida a la TV. Els pioners de la televisió pública de Catalunya va voler fugir cames ajudeu-me del model que Madrid volia per a ella. La “TV antropològica” que Alfonso Guerra, vicepresident del Govern de Madrid, i José Ma. Calviño, director general de TVE, volien. La TV dels «coros y danzas».

La nova cançó, les sardanes, els castells… no van tenir cabuda en una TV pública que s’inspirava en la BBC o en les TV privades dels Estats Units. Els pioners de TV3 potser van pecar d’exagerats per bascular de manera tan extrema cap aquest model tan obert al món. Massa.

Passat un temps, un company de pis del Tatxo Benet, un vilanoví amant dels castells, el duu arreu i li contagia la passió pel fet casteller. Se succeeixen les diades: Sant Joan, Sant Fèlix, Santa Úrsula… I a Tatxo que presumeix de reconèixer els diferents tipus de castells i els secrets de la seva construcció se li acut demanar retransmetre’ls com si fossin esports. On l’equip, el treball l’esforç, l’emoció… en termes televisius són els mateixos que els de l’esport. No fa ser fàcil. Ningú ho havia fet abans. Però el fenomen televisiu, un fet cultural explicat a la TV amb les eines narratives del periodisme d’esport, va anar a més, i probablement això contribuís al boom dels castells dels 80 i 90, i a l’actual.

Algú pregunta per retransmissions de castells a nivell mundial. És molt complicat. Ha costat Déu i ajuda que la Lliga Professional de Futbol es retransmeti a tot el món, quan -recordem- el futbol ja és un fenomen mundial. Per exemple, a la Índia només es retransmet des de l’any passat! I el futbol espanyol no és viscut al món com és viscut a casa nostra, amb un nivell d’implicació i de coneixement en detall molt profunds. Per tant, els castells estan encara molt lluny d’aconseguir una massa crítica suficient de seguidors al món perquè una retransmissió regular a nivell global sigui econòmicament interesant. Però, sí que funcionen com a cosa curiosa, emocionant i singular.

Assistents: Tatxo Benet @tatxobenet, Albert Pedret @albertpedret, Xavier Fähndrich @xfahndrich, Lluïsa Mirales @vallsomnia, Carlos de Valls @carlosdevalls, Antoni Rull @antonirull, Mònica Grau @monigrau, Lluís Pallejà @lluispalleja, Susanna Expòsito @susanna8138, Eloi Bigorra @ebigorra, Olga Pons @opons, Mikel Seijas @xumet, Sònia Farré @soniafarre, Eduard Fermín @edufermin, Jordi Bigorra @jobigvi, Albert París @apf1959, Noret Bertran @noretbertran, Irene Massana @irenemasana_8 i Marc Moncunill @marcindanet.

Les millors piulades les trobaràs al Storify i al “Moments” de twitter sota l’etiqueta #vallspiula.

Totes les fotografies al àlbum de Google+ Resum #vallspiula 06.04.17 No us oblideu d’etiquetar-vos!

Us esperem al proper sopar-tertúlia #vallspiula el dia 27 d’abril que tindrem com a convidat al Josep Maria Ganyet.

@vallspiula