Dinovè #vallspiula amb Tatxo Benet

Tatxo, l’home que va portar els castells a la TV

L’ edició número dinou del Vallspiula amb Taxto Benet (@tatxobenet | linkedin/tatxobenet) estava previst que parlés de “La Televisió del Futur”. Una feina relativament fàcil per una de les persones que són la TV en el nostre país… i la món, si tenim en compte el nombre de delegacions de Mediapro escampades per diferents països del planeta.

Però, per explicar la TV del futur, Benet va preferir començar per parlar del passat, del naixement de Mediapro: tres socis aprofiten l’inici del procés d’externalització a la TV i neix una empresa que té divisions de distribució de drets, serveis de producció audiovisual, producció de continguts i un calaix de sastre amb enginyeria, màrqueting, museística, etc. per experimentar…

Acaba la seva descripció dient: “Mediapro és una empresa amb diversitat cultural, amb seus als 5 continents, i que produeix continguts per posar-los a disposició de la gent a través de diferents intermediaris per a rebre’ls on millor els convingui”.

Continguts és la paraula clau. La del negoci present i la clau de la TV del futur. La TV ha deixat de ser l’electrodomèstic de la línia marró instal·lat al saló de les cases per passat a ser això: continguts, o també: “el sistema amb el qual un grup de persones envia continguts audiovisuals a un altre grup de persones”. Youtube és TV. La lliga professional de videojocs és TV, TV interactiva…

La TV serà això: la distribució de continguts per plataformes múltiples que es reben en pantalles de diversos formats. Netflix, HBO… el que estem vivint ara, en el present, és el futur de la TV. La TV no està en crisi, està en l’inici del seu millor moment, ja que és el mitjà que més ha canviat amb la digitalització de la societat.

Potser arribarem a veure un moment en que la TV prescindirà dels actors-persones. Ara és una aposta arriscada i poc probable, però si succeeix serà perquè l’actor virtual aportarà el que avui aporten els càstings a les pel·lícules i potser cobrarà igual o més que els reals!

Aquesta TV a la carta acabarà amb la TV generalista? Benet creu que no. La TV generalista encara té recorregut. És una marca amb la qual moltes persones s’identifiquen, ja que es tracta d’un producte que dóna confort al seu públic amb un continguts previsibles i que sap que li agradaran. La TV generalista és un fenomen social que difícilment acabarà ràpid per aquesta gran identificació de la gent amb la marca. Però a la llarga desapareixerà.

I els drets d’imatge en el món dels castells?

L’home que va portar els castells a TV3 confessa no haver estudiat el tema, però s’atreveix a dir quatre coses que donen una idea d’on poden anar els fets. Primera, “tot depèn de la capacitat de cada colla de vende els seus drets”. Segona, “no pot ser que un recinte vengui els drets de TV si no posseeix els drets de les colles castelleres”.  Tercera, “en plaça pública, si has venut els teus drets en exclusiva, caldria que en el contracte amb l’ajuntament consti facilitar la feina a la TV que té els drets i controlar que la resta els respecti”. Quart, “s’entén que els castellers renuncien tàcitament als seus drets d’imatge personals, sinó caldria que a l’hora d’associar-se la butlleta inclogués aquesta cessió”.

I els castells a TV3?

Les circumstàncies particulars que van acompanyar la creació de TV3 van impedir que els castells apareguessin de seguida a la TV. Els pioners de la televisió pública de Catalunya va voler fugir cames ajudeu-me del model que Madrid volia per a ella. La “TV antropològica” que Alfonso Guerra, vicepresident del Govern de Madrid, i José Ma. Calviño, director general de TVE, volien. La TV dels «coros y danzas».

La nova cançó, les sardanes, els castells… no van tenir cabuda en una TV pública que s’inspirava en la BBC o en les TV privades dels Estats Units. Els pioners de TV3 potser van pecar d’exagerats per bascular de manera tan extrema cap aquest model tan obert al món. Massa.

Passat un temps, un company de pis del Tatxo Benet, un vilanoví amant dels castells, el duu arreu i li contagia la passió pel fet casteller. Se succeeixen les diades: Sant Joan, Sant Fèlix, Santa Úrsula… I a Tatxo que presumeix de reconèixer els diferents tipus de castells i els secrets de la seva construcció se li acut demanar retransmetre’ls com si fossin esports. On l’equip, el treball l’esforç, l’emoció… en termes televisius són els mateixos que els de l’esport. No fa ser fàcil. Ningú ho havia fet abans. Però el fenomen televisiu, un fet cultural explicat a la TV amb les eines narratives del periodisme d’esport, va anar a més, i probablement això contribuís al boom dels castells dels 80 i 90, i a l’actual.

Algú pregunta per retransmissions de castells a nivell mundial. És molt complicat. Ha costat Déu i ajuda que la Lliga Professional de Futbol es retransmeti a tot el món, quan -recordem- el futbol ja és un fenomen mundial. Per exemple, a la Índia només es retransmet des de l’any passat! I el futbol espanyol no és viscut al món com és viscut a casa nostra, amb un nivell d’implicació i de coneixement en detall molt profunds. Per tant, els castells estan encara molt lluny d’aconseguir una massa crítica suficient de seguidors al món perquè una retransmissió regular a nivell global sigui econòmicament interesant. Però, sí que funcionen com a cosa curiosa, emocionant i singular.

Assistents: Tatxo Benet @tatxobenet, Albert Pedret @albertpedret, Xavier Fähndrich @xfahndrich, Lluïsa Mirales @vallsomnia, Carlos de Valls @carlosdevalls, Antoni Rull @antonirull, Mònica Grau @monigrau, Lluís Pallejà @lluispalleja, Susanna Expòsito @susanna8138, Eloi Bigorra @ebigorra, Olga Pons @opons, Mikel Seijas @xumet, Sònia Farré @soniafarre, Eduard Fermín @edufermin, Jordi Bigorra @jobigvi, Albert París @apf1959, Noret Bertran @noretbertran, Irene Massana @irenemasana_8 i Marc Moncunill @marcindanet.

Les millors piulades les trobaràs al Storify i al “Moments” de twitter sota l’etiqueta #vallspiula.

Totes les fotografies al àlbum de Google+ Resum #vallspiula 06.04.17 No us oblideu d’etiquetar-vos!

Us esperem al proper sopar-tertúlia #vallspiula el dia 27 d’abril que tindrem com a convidat al Josep Maria Ganyet.

@vallspiula

 

 

Divuitè #vallspiula amb Mariola Dinarès

I arribem al divuitè sopar-tertúla #vallspiula on el 24 de febrer ens vam tornar a reunir al restaurant Portal 22 al voltant de les nou del vespre, entre cares noves i veteranes, per parlar de tendències a la xarxa, de la mà de la periodista de radio i internet, Social Media Manager i emprenedora digital, na Mariola Dinarès (@holamariola | www.horamariola.cat).

Na Mariola enceta la conversa explicant-nos la seva trajectòria professional com a periodista de ràdio i com la seva vinculació al món de les TICs i les xarxes socials li han fet dirigir i presentar el programa Popap a Catalunya Ràdio.

Ens parla del “periodisme de sempre” i que les TICs han d’estar al seu servei i no al contrari. Els continguts que trobem a internet han de ser de valor i no buscar el click fàcil amb continguts de poc rigor.

La conversa avança cap a les xarxes socials i que tots hem de tenir clar que cada una té el seu propi llenguatge, és per això que al seu programa té un professional per cada una d’elles. Reivindica que falta una bona monitorització per les xarxes, no està prou definit aquest tema i s’hauria d’estudiar millor el fenòmen i l’autèntic abast que tenen.

Les xarxes no tenen edat, s’hi troben totes les generacions, però sí hi ha una clara diferenciació entre homes i dones ja que no tenen la mateixa manera de fer alhora de navegar, compartir i interactuar. Una altra diferencia són els joves, la seva manera d’actuar és molt més efímera, per ells és avui i ara. Això ens porta a la seguretat i la privacitat a internet i que també la visió és diferent segons la generació. Com a pares és una cosa que ens preocupa bastant, però el jovent ho veu diferent i no ho fa malament del tot. Es comenta a taula que l’educació dels fills a internet ha de seguir les pautes de comportament que es donen per desenvolupar-se al món real.

La Mariola en comenta els dubtes que li provoquen la personalització dels anuncis, si són realment eficaces les mètriques per determinar els interessos de cadascú de nosaltres i si a la llarga seran efectius i tant personalitzats com es pretén.

No podia marxar sense explicar-nos com es realitza el programa PopAp de Catalunya Ràdio, un programa diari de 13 a 14 hores. Tot l’equip és freelance i aposten per l’espontaneitat. Parlen de temes actuals en les Tics i tendències a les xarxes, fugint dels formats tradicionals amb un llenguantge entenedor per tots els públics. L’objectiu és apropar temes complexos en termes planers i assequibles per no fer un programa només per als friquis del temes tecnològics i 2.0.

Popap és un programa on participen experts, professionals, bloggers i vídeobloggers, donant veu a molta gent i incentivant la participació a través de les diferents xarxes socials on té presència.

El temps ens passa volant i  és més de la mitja nit quan ens acomiadem de la Mariola Dinarès @holamariola i la resta d’assistents: Albert Pedret @albertpedret, Xavier Fähandrich @xfahndrich, Olga Pons @opons, Maria Sànchez @mscanaleta, Miquel Serrabassa @vicboy, Ivan Rodon @irodon, Gemma Casale @casalesi, José Luis Adrián @jladrianp, Mireia Crespo @mireiacrespos, Susanna @susanna8138, Leticia Vidal @vigolet, Mikel Seijas @xumet, Sònia Farré @soniafarre, Eloi Bigorra @ebigorra, Lluís Pallejà @lluispalleja, Mar Camacho @marett, Judith Balanyà @judithbalanya, Mercè Garcia @merce_g_t i Carlos de Valls @carlosdevalls.

Una vetllada poc piuladora, no per no poder piular del que es parlava, sinó per la velocitat de la conversa i els canvis de tema enllaçats que ens proposava la Mariola, però no per això la Olga Pons com cada #vallspiula, ens ha realitzat el storifde totes les piulades de la nit. També podeu revisar el “moments” a twitter. Les fotografies les teniu al àlbum del Google+.

Molt aviat us informarem de la data del proper #vallspiula i el convidat, estigueu atents al time line.

@vallspiula